Tornant de Mallorca

Girava, molt lentament. Un gir de cent vuitanta graus i el vaig veure. El punt de partida, l'inici de les meves emocions, i el final del llarg viatge solitari que havia fet. Era de nit, i tenia les meves sensacions a flor de pell. M'hi vaig acostar cada cop més, i la llibertat era cada cop més a prop. I llavors em va abraçar: la sensació de llibertat em va rodejar amb els seus braços invisibles, fent-me sentir com en el cel. I em vaig començar a enlairar. Era el final del gris camí, il•luminat nomésper unes petites il•lusions clavades al terra. El terra, aquest gris camí, i els arbres i les cases i tot quedava ara enrera, mentre jo mirava com els núvols estaven a punt d'acaronar la finestra. Dins d'aquell avió em sentia la reina, com en els braços d'aquella persona a qui, quan tornés a tocar de peus a terra, al contrari que quan ho faig després d'un somni, no desaareixeria, sinó que vindria per regalar-me una benvinguda i tot el seu amor.