"Diàleg" amb la mort

Sento l'escalfor dels teus braços ben a prop. Sento el teu xiuxiueig esperançador. Et sento cada cop més a prop. T'acostes, i el meu cor s'accelera. Tant, que crec que se'm pararà. Foscor. Només tu il·lumines el camí, amb la llum guia que desprens. Les teves passes ressonen al mateix temps que les dotze campanades finals. 31 de desembre, fosca nit de gel, mon cor també glaçat, tot i el foc de la teva mirada. Finalment m'agafes la mà. Ara la foscor és total, mai més veuré la llum. Gràcies, Mort, per lliurarme del pes de la vida.