Entre els raigs de lluna tu t’amagaves,
Sabent que sens buscar-te et puc trobar;
Tant que t’evito quan no et vull pensar,
I tan fort, profund que al meu cor et claves.
Cada dia amb paraules em curaves,
Bo i ferint allò que no es pot curar.
Obro mon cor, mai el podré tancar;
Ja fa un temps jo viu com sa clau robaves.
Ara sols em queda la dura espera,
Per arribar al moment en què et veuré,
Entre els raigs de sol, mirada sincera.
Raons no em falten per dir el que diré,
Tants cops, i fins de diferent manera;
Una frase: sempre t’estimaré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No es nota gaire, però aquest poema està fet en versos acròstics, és a dir, les majúscules de principi de cada vers estan ressaltades perquè s'han de llegir juntes, donen un missatge :P
ResponElimina