Abisme

La basarda i la solitud omplen cada racó de mi, de mon cor i mon ànima, fins ara plens de buidor. Però la solitud també és buida. No queda lloc pels somriure, per les tardes fent fotos en una habitació on tot és càlid, pels matins de piscina alegres. Tot queda en el record. La desesperació i el desengany em condueixen cap a un destí incert, però les meves cames es deixen guiar, sense saber, o potser sabent, que a l'abisme no s'hi camina: simplement, s'hi mor.