"Er?"

Bàsicament, el tro va dir unes quantes cases immòbils, i primer de tot va colpejar el següent. El corrent va airejar la sequedat, sense contingut après en el sotaterra de l'entresòl, i molts cocodrils empatatats. La cadira llepava la solitud, que es lamentava del dònut de mocs. Llamniera paret, cantava amargament uns guants verosímils i tímids. L'aglà, llavors, es tirarà un pet, i l'explosió de sabor refredarà el temperament temperat del més càlid. Cacau de llavis, cacau mental, crema mental, la ment em crema. Cuchimbarabumbalangachumba! Pols de nocilla recoberta de la olor de la meva amiga Berta, que sempre està oberta, però no de cames! Pura i casta, viu a Calcuta amb la Calculadora, però no calcula que el pot de xocolata es desfà. El gos remena les cues... REMENA NEENAAA! I mentrestant un ull li cau a terra, líquid. No té solució, matemàtiques NO aplicades. El llangardaix escalaria l'escala pel replà, avorrit, mentre la formiga se'l menja. Llapis i bolígraf, i ______, i potser fins i tot . A la frase anterior, llegeix el que hi ha abans del punt, que potser no és res, però res és tot. T'odio... quants cops el punyal m'ha enganxat el simbolisme de la clau de fa? Què fa el fa? Ets un idiota. No responguis.