Llibertat

"Dolça fatiga que m'invaeixes, et planyo per la solitud que et deu haver conduït a omplir-me d'aquest còctel de sensacions. Cada instant amb tu és un menys de la meva vida, o dos menys de la meva ànima. Veig que passen els verds mantells de flors estampats, passa l'espill amb un tros de cel ocult dins seu... aquí és on s'atura el meu camí, almenys de moment; envejo aquest espill, perquè jo també vull un tros de cel. L'observo, i desitjo volar. Un paradís tan proper que a vegades el veig d'a prop, però llunyà i intangible."
En aquells moments, potser pels pensaments que visitaven el meu cervellet, tot em va semblar un bocí de la meravella que buscava. Tan sols el frec de la roba amb la pell en treure-me-la em va exaltar tots els sentits: sentia l'olor de la roba; el gust de la llibertat al paladar, dolça com la mirada d'un àngel; el tacte suau i consolador de la roba, amb fragments d'aire pur barrejats amb cada fibra; el moment fugaç en que la samarreta em va tapar la vista i el canvi sobtat en el paisatge, al qual el veia diferent, potser degut a que el sentia meu. "El món és meu, o potser jo sóc seva?"
Vaig observar el meu voltant per un instant: malenconia, enuig, desig, enyorança... "No". Allò ni s'assemblava a la llibertat que jo tant ansiava. Encara vaig tardar un moment a decidir-me, però estava allà, esperant-me. A poc a poc vaig començar a acostar-m'hi, i el primer contacte em va impactar una mica; l'aigua freda em va encerclar, ansiosa, com una serp, i la seva fredor càlida m'anava encisant cada cop més. Vaig sentir el bocí que em faltava.