Les llàgrimes del cel enamorat
Precipiten sens cessar sobre el sòl
Que tu trepitges sens pena ni dol;
Tu, per qui el cel mort s’ha deshidratat.
Manllevant la mort, divinificat,
Tornant la vida a la buidor tu sol,
La vida robada a qui té consol:
Sap que per tu son batec fou robat.
Pel reflex marítim del profund bosc
Volo, amb les ales de fullaraca:
El més sincer réflex vist al món osc.
Mes de les fulles en surt una estaca
Que se’m clava al cor amb un dolor fosc,
Cel vessant sa sang dolça i opaca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada