30 d’abr. 2010

Lluna mainadera

Al tombant de la blanca lluna plena
s'amagava un petit gnom rialler
que escrivia desitjos en paper
mentre la lluna somreia amb pena.

Ella tenia un somriure burgès
i el vetllava durant tota la nit
mentre ell jugava sempre divertit.
La lluna sols somreia un cop al mes.

La jove de blanc pur sentia amor,
i mai no es cansaria de llegir
desitjos que mai podria acomplir;
per ell faria el millor i el pitjor.

Al tombant de la blanca lluna plena
no hi havia més que estels i foscor.

14 d’abr. 2010

Records de colors

Un capvespre en un got d'aigua ofegat
Va plorar estels fins que arribà l'albada,
I la lluna, de sang tota amarada,
S'aixoplugà als ulls d'un negre gat.

Fluien records d'un blanc fosc passat
Pel porpra mantell que cobreix l'albada;
Eren esguards recorrent la vesprada,
Estels fugaços en un camp segat.

Però a mig camí un dels estels caigué
Sobre el verd reflex del porpra cometa
Que jeia a l'ombra d'un immens til·ler.

Prengué la violada violeta,
I un dels pètals als llavis es dugué;
A son pit duia una roja sageta.

9 d’abr. 2010

Supervivir

Desde lo alto de un campanario
-Frío,
Amoríos,
Invierno tardío-,
Hembra de plata vio un corsario;
Hombre de oro en proa.
De allí colgaba una canoa
Oro
Incoloro,
Y también su loro.
Los dioses que la bella adora
No quieren el rescate;
Voluntad, lucha, jaque mate.
Reto
Incompleto,
Retiro discreto.
Sus mejillas se vuelven mate,
Y de sufrir cesará.
La joven por aquél ventanal
Vuela,
Y aunque duela
No queda secuela.
En pura agua se convertirá,
Y el sueño más fuerte
Realizará: esquivar la muerte.