30 de febrero

Un treinta de febrero,
cuando las moscas se vuelvan acuáticas,
diré que no te quiero.

Con un par de lunáticas
iré en busca de algún sentimental
que me enseñe a volar.

Pero la monumental
yoya que sin duda me iré a pegar
me hará ver la verdad:

Mi hobby es el vudú;
puede que no exista ni la bondad,
ya sólo existes tú.

Anagrama

Dansar socorre la mort.



No publico la resposta. Penseu una miqueta, vailets, que últimament no està gaire de moda. Què vol dir la frase "above"? Vinga, deixeu de mirar les "flies" i tocar-vos els "eggs" i responeu a aquest enigma tan fàcil (per alguns més que per a altres).

Namenlos

Estás cerca, "sin nombre";
Y más cerca estás tú, "con sentimiento".
Ambos sois el mismo hombre.
Y al corazón consiento
Aquello que ni queriendo ahuyento.

Vuela, imaginación,
Busca, de mi ilusión, el paradero
-mi joven ilusión-,
Pues yo no puedo hacerlo;
Mi juicio es mío y no quiero perderlo.

No sabía quien soy,
Mas un mensaje me trajo consuelo.
En las nubes estoy,
Con los pies en el suelo,
Y mi alma está a punto de alzar el vuelo.

L'evolució de la música (resum) - La nit dels somnis

El cel era d'un color verd llampant, i els ocells, de color rosa, entonaven melodies de Mozart, Schubert i Bach. El senyor Haydn cantava, ajagut a l'herba, una de les seves creacions, i un pardalet de color lila se'l mirava, a un parell de metres. De sobte, s'enfilà a una branca poblada de pardals roses, i començà a cantar imitant el senyor Haydn. Els ocells roses van callar i se'l van escoltar, i van quedar meravellats. Però en aquells moments arribaven l'Amy Winehouse, la Katy Perry i la Hannat Montana amb els Jonas Brothers, i tots anaven cantant les seves cançons, acompanyats dels jovenets de High School Musical, que ballaven la dansa del flam al seu voltant. L'ocell lila va callar un moment, i tot seguit va proferir un xisclet. Del cel verd, responent al seu avís, com si de bruixes es tractés, van aterrar els components de Metallica, amb la guitarra a l'entrecuixa fent d'escombra voladora. En tocar el terra, amb un moviment elegant van posar-se la guitarra en posició i van començar a tocar. Els ocells van caure de l'arbre, i van sofrir una metamorfosi (que Ovidi es va oblidar de relatar en el seu llibre): les plomes del cap els van créixer, als uns en forma de melena i als altres cap amunt, en forma de cresta, i tots van començar a fer que sí amb el cap bruscament, seguint el ritme de les guitarres. Un dels components del grup va agafar dos branquillons i va començar a picar un tronc d'un arbre blau com si fos una bateria. El cel es va tornar de color negre...
Era de nit, nit de somnis.