A les portes del cel
un record m'esperava;
un record que jugava
amb somriure de gel.
Pobre d'ell, solitari,
sense veu i ben sord,
em cridava el record
amb els ulls inundats.
Abraçant-lo vaig dir:
"Jo t'adopto, et faig meu,
i tot mal serà lleu
si tu et quedes amb mi".
El record ja té cara:
és la teva, ma vida,
que fins d'úter vestida
amb follia estimava.
29 d’oct. 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
