10 de nov. 2010

El balcó

Entre els braços nocturns m'aixoplugava,
Tot deixant que l'amarga sal corrés
Per la meva pell, mentre tu, a través
De la finestra, veies que et mirava.

Sortires al balcó enmig de rosers
Vermells remullats per la pluja blava,
Mentre aquesta pluja de cop minvava.
Llàgrimes del cel lliscant pels carrers.

Vaig poder veure un corrent d'aire fred
Però sa presència no vaig sentir.
Miralls de pena en la humida paret
Que naixien amb el fi de morir.

Cel blau. Em llances l'escala infinita
I jo em sento gran i alhora petita.

7 de nov. 2010

Joia (sentiment i tresor)

Sorolls de fons.
La nit és plena
de joia i pena
omplint els balcons.

Les fulles marrons,
dansant amb les verdes,
lluiten violentes;
començ de tardor.

Els focs causen remor
de veus de joia plenes,
mes a veus de tristesa
amb un somrís respons.

Sorolls de fons.
La nit és plena.
Eufòria o pena,
tu ho omples tot.