Nana: quan dorms

En el vessant dels teus ulls adormits,
somnis s'escolen, però no malsons;
què puc fer jo per què aquests siguin bons?

Ah! Mentre dorms i els teus ulls endolcits
riuen ocults rere els murs de ta pell,
no puc trobar res que sigui tan bell,
res que desperti tant tots mos sentits.

Tot i que em sento petita i tan poca,
sempre mes armes a tu et protegeixen;
sento, però, que no porten prou lluny
tot el que quan dorms i no dorms et dol.

És gran consol el somrís de ta boca
dient que força i bondat mai no et deixen,
i que quan sentis el cor en un puny
prendràs ma mà perquè en faci un estol.

En el vessant dels teus ulls adormits,
amb un petó eixugaria els malsons;
dins meu en faria els somnis més bons,
somnis per tu, els regals infinits.

Alfiler II

Claroscuro escondido
en el verde de tus ojos
frescos, vivos como rojos
ramos de un placer vivido.