29 d’oct. 2011

Record

A les portes del cel
un record m'esperava;
un record que jugava
amb somriure de gel.

Pobre d'ell, solitari,
sense veu i ben sord,
em cridava el record
amb els ulls inundats.

Abraçant-lo vaig dir:
"Jo t'adopto, et faig meu,
i tot mal serà lleu
si tu et quedes amb mi".

El record ja té cara:
és la teva, ma vida,
que fins d'úter vestida
amb follia estimava.

3 comentaris:

  1. jeje el poema que em vas ensenyar! =E

    A primerres la primera estrofa sembla una mica freda o estrany, no sé, per lo de somriure de gel però un cop m'ho vas explicar.. és molt tendre ^^

    La segona és una mica trista perquè es pot sentir soledad.. i en la següent m'agrada molt la frase de "Jo t'adopto, et faig meu,
    i tot mal serà lleu
    si tu et quedes amb mi". em recorda a quan erem petites i ens passava cualsevol cosa i la mare ens arraulia (sí, he buscat la paraula per internet perquè no la sabía xDD) al seu pit tranquilitzant-nos.... ara ens les hem d'apanyar amb altres persones per sentir-nos així xDD
    I bueno la última potser és la que no m'acava de convèncer del tot.. =S és que és molt rar xDD


    Bueno noieta a veure quan pujes un altre escrit jeje o si composes alguna cançó de piano avisa qeu fa temps que sembla que no t'ha vingut la inspiració o per temps o algo =S

    Un ptó guapa!! ;) (I) !!



    (((( XDDD no sé a tu però a mi m'ha fet bastanta gràcia jaja))))

    ResponElimina
  2. Lalala?? Qui ets/sou?? :S

    XDDDD Lo de Cuanto Cabrón m'ha fet molta gràcia!
    Escriure i composar?? Últimament no hi ha ganes. Més que res, no hi ha motivació. Escriure suposo que ja em sortiria, almenys no és tan merda com el que "composo". Però tinc moltes coses a dir i poques paraules per dir-ho. Tot i així és una manera que puc trobar de sortir del pou. Ja aniré fent :)

    I tu fa molt que no m'ensenyes dibuixos i quadres... quiero quiero quiero quiero!!! :P

    Gràcies, amiga fidel. (K) (I)

    ResponElimina