Entre els braços nocturns m'aixoplugava,
Tot deixant que l'amarga sal corrés
Per la meva pell, mentre tu, a través
De la finestra, veies que et mirava.
Sortires al balcó enmig de rosers
Vermells remullats per la pluja blava,
Mentre aquesta pluja de cop minvava.
Llàgrimes del cel lliscant pels carrers.
Vaig poder veure un corrent d'aire fred
Però sa presència no vaig sentir.
Miralls de pena en la humida paret
Que naixien amb el fi de morir.
Cel blau. Em llances l'escala infinita
I jo em sento gran i alhora petita.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uoh! Això ja és superproducció després de tant de temps!
ResponEliminaNormalment un escrit/poema d'aquest tipus sería més.... espiritual? però, en canvi, aquest poem és més casolà o_O
Potser no m'acaba d'encaixar com sona el 4t vers de la 3º estròfa... 9`_`9
Sóc jo, o últimament en l'última estrofa de cada poema deixes anar algo diferent de la resta? és com si fos un missatge secret XD o un poema dispers en altres... que, curiosament, aquests "trocets" podrien ajuntar-se i quedaría bé i tot xD
Si no és aixíii... llavors ha sigut una anada d'olla completament xD
``(i)´´
:D Sí, em vaig inspirar en un corb/mussol... ja saps ;)
ResponEliminaQuè és el que no encaixa del vers que dius? Algo de rima, de significat..? Aquests dos últims versos de la tercera estrofa es refereixen a la pluja, les parets molles o entelades i les llàgrimes posats en paral·lel. Les gotes que llisquen per la paret, igual que les de la pluja, neixen per acabar estimbant-se contra el terra o evaporant-se.
Sobre el que dius de la desconcordança de l'última estrofa, sí, és diferent. Diria que és una influència de ningú en concret. Però m'agrada, és algo que sembla que no té a veure, però que resumeix metafòricament tot el poema alhora que en fa un desenllaç. Aquí estic mirant a un balcó on hi ha certa persona, i al final X em llença una escala que em puja al seu balcó, és a dir, que ens uneix, però és infinita perquè em porta al seu costat, que per mi és el cel. O sigui que porta a l'infinit. Em sento gran i feliç, però alhora petita en comparació amb l'àngel que per fi tinc al costat. Jeje l'anada d'olla és meva xD tot i que lo d'ajuntar-ho no m'ho havia plantejat...
Per cert. He buscat el teu perfil de deviantart aquest matí i no l'he trobat. L'havia posat amb diferent ordre!!! >_<
Li volia ensenyar dibuixos teus a en Marc i en Guillem (A) Espero que no et faci res.
I un altre per cert. M'enviaràs els teus horaris d'uni? Així sé quan és impossible que et trobi :D
wiiii(I)!