Sorolls de fons.
La nit és plena
de joia i pena
omplint els balcons.
Les fulles marrons,
dansant amb les verdes,
lluiten violentes;
començ de tardor.
Els focs causen remor
de veus de joia plenes,
mes a veus de tristesa
amb un somrís respons.
Sorolls de fons.
La nit és plena.
Eufòria o pena,
tu ho omples tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
*_* OOOhhhhh!! T'hi has lluït noia!
ResponElimina(-->Favoritos)
Aii les fires enmig de la tardor de la devesa...
Però hi ha alguna cosa més... 6_6
P.D.: no sé si t'hi has fixat però a cada comentari poso un link diferent, per si t'interessa :P ;)
No havia vist lo dels links!! Que bo aquest últim xDDD
ResponEliminaQue bé que hagis interpretat lo de les fires! A part de la paraula "focs" no es dedueix per enlloc més, però suposo que si t'ha donat sensació de fires és que ho he descrit més o menys bé.. "Alguna cosa més" en quin sentit? :$ Lerelee!!
que podria ser una escena... no? algo en concret? o algo que et recorda a alguna cosa.. al menys és la sensació que em dona..
ResponEliminay no ho has descrit més o menys bé... sinó MOLT BÉ! de fet, com que és tan propi de tu lo de les fires-tardor-devesa encara t'ha sortit millor! ;)
Jeje és la sensació de les fires l'últim dia que duren (ja saps com m'afecta això...) sumant-hi un somriure. M'he inspirat en tres escenes concretes, però barrejades. I per record... estic revivint una sensació que feia molt que no tenia, una sensació que em pensava que havia deixat enrera per sempre. Com diria una awela, em sento com si tingués quinze anys...
ResponEliminaTinc ganes de parlar amb tu! I de sentir-te riure!
Doncs si no em truques no podrà ser fins que vagi a Girona... 9_9
ResponEliminaM'alegro molt que tinguis aquesta sensació ja que et fa ser més persona i deixa un sabor de boca estrany però agradable alhora! :E