5 de des. 2010

Alfiler

Entre tanto, tan tanto y tan poco,
Los ojos se pararon en mí.
¿Qué ojos? No es posible describir
Un prado en un verano barroco.
Publicat per a

3 comentaris:

  1. german12/08/2010 11:20 p. m.

    curt però contundent!
    m'agradat :) cuidet molt

    ResponElimina
  2. Solitària ombra nostàlgica inventada amargament12/13/2010 10:24 p. m.

    per què alfiler???
    Per què un "prado en un verano barroco"???


    Les tres primeres frases m'encanten. Encara que la última desentona.. xD (però ja sé que siguent tu és per un motiu---> el qual m'has de dir :s)


    (I)

    ResponElimina
  3. Dulces sueños12/14/2010 4:27 p. m.

    Gràcies German! Crec que ets una de les tres úniques persones que el pot entendre (estem igual ;))!

    (I)!! Jeje ja has creat un perfil psicològico-literari de l'Abby no? :P Explico: "Alfiler" és un títol simbòlic que em representa en molts aspectes, sempre m'he sentit identificada amb una agulleta (i no només per les punxes! XD) en un paller. I això és el que explica el primer vers: entre tanta gent i tan poca persona alhora, ELS ulls s'han parat en mi. Quins? Uns que, tot i que sóc conscient que són indescriptibles, intento descriure. Prat per la verdor pura i màgica, estiu per la calidesa, l'alegria i la frescor, i barroc per la foscor i la complexitat que oculten, tot i ser minoria :P

    PS: tú me inspiras, yo te aspiro!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)