Càlida lluna, clara i lluminosa,
Freda lluneta, corrent entre vents.
Plou, plou, lluneta, els bassals calents
Fins que l'esma et manqui i et deixi closa.
Closa lluneta; lluna, ben brillant.
La lluna somriu trista entre amarg fum,
I l'embolcalla amb ses ales de llum.
Pobra lluneta, il·lumina el gal·lant.
La pobra lluneta pobra ja no és.
On s'ha vist lluneta com camps florida?
De la sal de la pluja amarga n'és
Nascut un bell gran paradís en vida.
Quin paradís pot fer bategar el cor
I alhora pansir-lo fins mort?
L'amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'últim pàrraf perfecte. Rima, ritme, bellesa, senzill i paradòjic.
ResponEliminaL'estructura és rara ja que les dos primeres estrofes són similars, però en la tercera trenques el ritme d'alguna manera... i finalment en l'última quasi surt del poema.
(que consti que no és un comentari negatiu, ni molt menys professional XD això és el que penso)
:D m'agrada que entenguis el ritme del poema!
ResponEliminaEs tracta d'una contraposició entre la Lluna i la Lluneta, que són abstraccions de dos individus. Lluna és l'individu masculí, i Lluneta el femení, i entre ambdòs es dóna una relació d'amor/amistat molt forta.
Per cert... sé qui ets? :P
No ho sé O_o
ResponElimina