Muñeca de cristal
de andar un poco triste,
nunca, jamás supiste
que yo era de metal.
Tan pálida e inquieta,
con lluvia me mirabas,
de lejos tú me amabas,
en la ventana, quieta.
Y chorros que caían
de sal detrás de ti,
y suerte para mí
que no te arrastrarían...
Más sal que de tu luz
salía como huyendo,
y lo que aún no entiendo:
¿por qué besar tu cruz?
Celoso del metal
la busqué en el espejo
colgada. En el reflejo
te vi, en el cristal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
o.O uo! quina entrada! si si.. m'agrada
ResponEliminael ritme, la rima; el joc de paraules, les paraules.. això ja ho fa un punt fort.
Hmm encara que hi ha coses que prefereixo no suposar i preguntar-te :P
Qui és "muñeca"? perquè clar... "tu" parles desde un punt de vista masculí :S o és que hi has dos punts de vista...¿? encara que la nina podríes ser tu..? hmmm
I... la "sal"¿?¿?
:D gràcies per un altre trosset de la teva inspiració!! ^^
Fins aviat!!! (I)
:D :D :D!!!
ResponEliminaEn principi jo sóc un ninot de metall, és a dir, dur, fort però insensible, i em dirigeixo a una nina de vidre, fràgil i trencadissa.
Vaig fent un joc constant de paraules que s'encadenen entre estrofes. Lluvia és plor, com ja deus saber jeje. Se suposa que la nina em vol però no pot arribar a mi, i jo estic igual. Ella plora asseguda a la finestra, i a fora plou (sal). Jo penso que si la finestra estigués oberta la pluja se l'enduria, però és metafòric en gran part perquè la pluja no tindria prou força, és més aviat que qualsevol cosa, fins i tot una realitat lluitant contra un somni, se la podria endur.
Aquí es complica: més sal són, de nou, les llàgrimes, que surten de la seva llum (ulls). Però òbviament les nines no tenen llum als ulls... és un miratge? Una confusió?
Ella se suposa que fa un petó a una creu. En realitat no li fa, és una perspectiva o una metàfora. En realitat el nino no es veu a si mateix, simplement pensa que com que està enamorat de la nina ell també ho és. És la creu, el penjoll de la creu, de metall, que està penjant d'un mirall a tocar d'aquest, just a prop del reflex dels llavis de la nina. Gelós del metall és gelós de la creu, que en realitat és el seu reflex, ell mateix, sense saber-ho. Muñeca de cristal: nina en el mirall. Nova metàfora circular.
Liós, oi? XP No sé si m'he explicat gaire bé, però algo es pot entendre. Això sí: com tants altres, si no l'explico no s'arriba a entendre xDDDD
Gràcies per comentar i mirar sempre, després de tant de temps sense publicar torno a veure un comentari teu, m'ha fet molta il·lusió!! Espero que tot et vagi genial i que parlem aviat ^^
<3 (I)!!!!!