5 d’abr. 2011

Oblit

Daria mon cor a l'oblit
si Oblit fos el nom que et designa,
mes ai!, pobre cor que es ressigna,
no és sinó pres dins mon pit.

2 comentaris:

  1. un 10! uuun 10! X)
    Ja no et puc fer gaires preguntes ja que ja en vam parlar xDD i ja saps la meva opinió: la paradoxa del teu amor, que alhora inclou un doblesentit de l'oblit, és genial, sincerament.
    I clar, dius que el teu cor està empresonat, però si és com a la paradoxa, llavors el tanques tu mateixa, o també es podria veure com que t'ho han fet tancar (ressignació, s'han oblidat de tu..) XP


    (I)


    (((jejeje m'encantava aquesta cançó)))

    ResponElimina
  2. ostiiiiiiii xDDD t'imagino ballant davant la tele de pekeee!! xD ^^ oins!!
    gràcies per seguir llegint :D i m'agrada perquè veig que m'enténs i tot! i pel que fa a l'empresonament del cor... són les dues coses, el tanco jo perquè me l'han fet tancar. el cor també és meu i és el meu sentiment, però el tracto com a tercera persona. no és més que un recurs, perquè en realitat el que sent el meu cor jo també ho sento; "pobre" cor, una part de mi no el vol tancar, el vol donar, però no he trobat l'Oblit indicat xDD

    ñaaaaaa!!! (K) (I)!!

    ResponElimina