23 de gen. 2010

Fia-te'n...

Era com un mar de llums nocturnes que s'estenia, oscil·lant al ritme dels bruscs moviments de l'autocar. Aquell reflex l'havia captivat, hipnotitzat, embadal·lit, enamorat. Mai havia vist res tan bell des de la finestra d'un vehicle. Llums de colors, textures, sabors tan diferents, il·luminant plors, alegries, passions tan llunyanes i alienes. Llums reforçades per la llum mare, però independents al mateix temps. Llums intermitents però permanents, poques o multitud, fortes o dèbils.
Però de sobte ¡pam! i tenebra. Uns ulls closos, un fil d'aigua amargament salada lliscant per una galta entre gotes de sang. Un esperit que s'eleva.

2 comentaris:

  1. Sonia (amb accent obert a la "o")3/07/2010 11:22 p. m.

    QueeeeeeeeeeÈ? Què s'ha mort?? Per què?? :S
    M'ha captivat però tmbé m'ha desbordat!

    També m'ha fet recordar al senyoret "C" que feia les expliacions de la següent manera:
    "Va fer finyaaaaaau i llavors barrabúm! però.. flas! i finalment li va fer creccc!"

    (nota a peu de pàgina: ho sentim però ens hes impossible traduir la frase anterior ja que els nostres coneixement no arrivem a aquest nivell)

    ResponElimina
  2. merda! he escrit malament! XD

    ResponElimina