A l'únic lector d'aquest blog: buscant cançons del grup Collide, vaig anar a parar a aquesta cançó, de la qual Collide és el títol.
The dawn is breaking
A light shining through
You're barely waking
And I'm tangled up in you
Yeah
I'm open, you're closed
Where I follow, you'll go
I worry I won't see your face
Light up again
Even the best fall down sometimes
Even the wrong words seem to rhyme
Out of the doubt that fills my mind
I somehow find
You and I collide
I'm quiet you know
You make a frist impression
I've found I'm scared to know
I'm always on your mind
Even the best fall down sometimes
Even the stars refuse to shine
Out of the back you fall in time
I somehow find
You and I collide
Even the best fall down sometimes
Even the wrong words seem to ryhme
Out of the doubt that fills your mind
You finally find
You and I collide
You finally find
You and I collide
You finally find
You and I collide
El amanecer esta rompiendose
una luz esta brillando atra vez
Tu estas apenas despertando
Y yo estoy enredado arriba de ti
Si.
Estoy abierto, Tu cerrada
Donde yo siga, tu iras
Preocupado yo no vere tu cara
Iluminarse otra vez
Hasta lo mejor se cae a veces
Hasta las palabras equivocadas parecen rimar
Fuera de la duda que llena mi mente
De algun modo encuentro
Tu y yo chocamos
Soy callado, lo sabes
Tu haces una primera impresion
He encontrado que estoy asustado
De saber que estoy siempre en tu mente
Hasta lo mejor se cae a veces
Hasta las estrellas rehusan brillar
Posteriormente tu caes a tiempo
De algun modo encuentro
Tu y yo chocamos
No pares aqui
Pierdo mi lugar
Estoy muy cerca
Hasta lo mejor se cae a veces
Hasta las palabras equivocadas parecen rimar
Fuera de la duda que llena mi mente
De algun modo encuentro
Tu y yo chocamos
Finalmente encuentras
Tu y yo chocamos
Finalmente encuentras
Tu y yo chocamos
I l'essència d'aquella dolça melodia em va penetrar, afilada i agressiva com un ganivet, fins que la vaig sentir, ardent, córrer per les meves venes, perforant-me, com si es tractés de la meva pròpia sang; així doncs... tampoc me'n podia desfer, ni volia. Perquè... qui desitja profundament dessagnar-se?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les cançons tenen molta força. Algunes són profundes i signifiquen molt; mentre que pels altres, són buides i banals.
ResponEliminaCom els poemes, són reflexes de bocins d'ànima. I quan en trobes una que comprens, és com si formés part de tu. I ho fa.
Així que moltes gràcies per compartir aquesta amb mi ;)
Gràcies a tu per compartir il·lusions amb mi... (K)
ResponEliminaPS: m'obligues a començar a creure en les ànimes bessones... ;)
Per ser sincer, jo ja fa temps que hi crec.
ResponEliminaQuan vaig escriure el relat de la fada, a diferència del protagonista, jo ja començava a intuir-ho... Fa anys que no hi hauria cregut. Però ara, em costaria no fer-ho...
m'encanta que segueixis escrivint al blog! ^^
ResponEliminasàpigues que aquí tens una altra lectora...
És ben curiós això que siguis lectora en el teu propi blog, no trobes? ;)
ResponElimina