"Per molt que caiguis, sempre t'aixecaràs..." I si per molt que t'aixequis sempre acabes tornant a caure? Val la pena aixecar-se?
A mi m'han fet molts cops la típica broma de, si se'm cau algo al terra dir-me: "jeje, deixa-ho aquí i així no caurà més".
Potser no val la pena aixecar-se, potser és millor quedar-se al terra per no caure més...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Però pensa en totes les coses que et pots perdre si et quedes al fred terra.
ResponEliminaNo veuràs mai brillar l'aigua d'aquella manera tan màgica i especial a l'estiu, quan et crida a banyar-te i a jugar amb ella.
No podràs observar tot el que al teu voltant creix, ara sense tu, i com a poc a poc es fa malbé per la falta de la teva presència.
Pensa en tot el mal que pots fer si et quedes sempre al terra.
No cauràs més, es cert, però et seguiràs enfonsant. I un cop entres en aquestes arenes movedisses, ja no en pots sortir.
Et pots tornar aixecar, pots tornar a caure, però pensa que després d'aixecar-te per segona vegades, ja no tornaràs a caure pel mateix motiu (o sí, però serà una barreja de goig i desesperació que et portará a l'amargura però que et farà sentir més viva).
Tria: experimentar amb la teva pròpia pell la vida o veure-la passar de llarg?
~ Caerse está permitido, levantarse es una OBLIGACIÓN.
penso exactament el mateix que Little Elle, la decisió és a les teves mans: què vols fer amb la teva vida? et mereixes més que veure com passa davant teu, de lluny, sense participar-hi.
ResponEliminaet perdries moltes coses bones; pensa en què et faria somriure quan siguis vella i miris enrere mentalment...
quins records en vols tenir, de la teva vida?