En un temps futur, present i passat,
Observats pel llampec tot poderós,
Els siamesos autistes, amb formós
Orgull, s'estimaven sense pecat.
Un amor perfecte i el seu estat
Enfadaren el gran rei vanitós,
Que llençà un llamp maleït, furiós,
Convertint el que era doble en meitat.
Ja no eren autistes, pobres siamesos.
Vagaven entre la terra i el cel;
Dins de la llibertat ara eren presos.
Siamesos simbiositzats amb anhel
Cerquen la meitat que aquells llamps ofesos
Els han près: és morir o tornar-se gel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Wow! Impressionant...
ResponEliminaNo m'imaginava que fos així :)
M'encanta