Enmig de la boira d'aquell abís
Infinit, amb uns ulls plens de tristesa,
Un àngel d'una absoluta bellesa
M'omplia de bocins de paradís.
Com un cop de punyal profund, concís,
Aquell ésser d'una naturalesa
Tan suprema em tenia del tot presa,
Provocant en mi un desig malaltís.
Tal vegada era son perfum? Sa olor?
Aquella droga dolça i perillosa
Que de cop em feia sentir millor.
La olor que impregna aquella negra rosa,
La trobada i la fi d'aquell dolor,
És la sort que el destí al final imposa.
CUNS ;)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Suposo que el que té ser un àngel caigut, és que ja no tens ales...
ResponEliminaPerò no fan falta ales per ser un àngel... ni per arribar a on sigui, ni a qui sigui
ResponElimina