Cuando quieras desenrédame
y enrédame en tus redes,
y mostrándome la Luna
cuando salga el triste Sol,
ven y bésame en la nuca,
y sorpréndeme, despiértame
en un día en el que el No
sea un rastro en las paredes.
18 de març 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mare meva! Inspiració doble xDDD
ResponEliminaO sóc jo, o aquest poema és molt ràpid,
Per cert, per què el "No" està en majúscules?? :S
(I)
No és que sigui ràpid, és que és només una frase, no hi ha punt fins al final jeje. És una declaració d'amor / petició feta en vers jeje. El No l'he posat en majúscules en part per deixar clar que és un substantiu, però també que és important, és una paraula molt repetida i que precisament hauria de desaparèixer :D Positivitat!!!
ResponElimina(I) wiiii!!