En una àmplia espurna mentol·lada
abocava un riu de fieres passions
contingudes i amagades en sons
insonors, terrabastall i onejada.
Temps torturant, tortura temporal,
no passen, i jo inconforme em conformo
sentint fondre's pell amb pell mentre dormo.
Em desperto amb rosada matinal.
Errant cega pels camins de la Lluna
recorro amb mos ulls tos vetats camins,
pregant que foren mos dits tremolosos.
I quan la teva ànsia se'm fica a dins
i som còmplices, pregunto amb ulls closos:
compatibles fins la fi de tots fins?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada