Mil i una veus ressonen al meu cap,
mil i una cares, ulls gravats a instants.
Una, tan sols, roman causant mil llamps,
una entre mil, que incita al dolç pecat.
En un jorn diria els teus ulls,
i als teus ulls daria el roig Sol
de mil i un jorns.
En un jorn diria els teus llavis,
i als teus llavis duria els petons
de mil i un jorns.
Ah! Els petons que mai no es tastaran,
Sol dels teus ulls que mai m'escalfarà...
¡Com, un desig, constant i penetrant,
pot entel·lar mil ulls i mil i un llavis!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
@_@ Pila del meu cor, saps que això és massa per mi xDDD sort que em vas dir les claus de les paraules =P
ResponEliminaPerò igualment és una mica liós =S (ja no en el poema, sinó en el significat real...)
(I)
Jejejeje tot té una explicació ;) No sé per què tinc un estil tan encriptat :S
ResponElimina(I)!!!!
ResponElimina