5 d’abr. 2011

Oblit

Daria mon cor a l'oblit
si Oblit fos el nom que et designa,
mes ai!, pobre cor que es ressigna,
no és sinó pres dins mon pit.
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Solitària ombra nostàlgica inventada amargament4/06/2011 3:13 p. m.

    un 10! uuun 10! X)
    Ja no et puc fer gaires preguntes ja que ja en vam parlar xDD i ja saps la meva opinió: la paradoxa del teu amor, que alhora inclou un doblesentit de l'oblit, és genial, sincerament.
    I clar, dius que el teu cor està empresonat, però si és com a la paradoxa, llavors el tanques tu mateixa, o també es podria veure com que t'ho han fet tancar (ressignació, s'han oblidat de tu..) XP


    (I)


    (((jejeje m'encantava aquesta cançó)))

    ResponElimina
  2. Dulces sueños4/06/2011 3:59 p. m.

    ostiiiiiiii xDDD t'imagino ballant davant la tele de pekeee!! xD ^^ oins!!
    gràcies per seguir llegint :D i m'agrada perquè veig que m'enténs i tot! i pel que fa a l'empresonament del cor... són les dues coses, el tanco jo perquè me l'han fet tancar. el cor també és meu i és el meu sentiment, però el tracto com a tercera persona. no és més que un recurs, perquè en realitat el que sent el meu cor jo també ho sento; "pobre" cor, una part de mi no el vol tancar, el vol donar, però no he trobat l'Oblit indicat xDD

    ñaaaaaa!!! (K) (I)!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)