10 d’abr. 2011

Còctel

Em pregunto si va ser real. Em pregunto què és real.
Aquesta nit he somiat que estava abraçada a tu, que érem un, que la teva pell es confonia amb la meva. He somiat que la teva olor m’impregnava i que la teva mirada em despullava mentre els teus llavis recorrien cada tros de pell que quedava nu. I quan m’he despertat he sentit la teva olor a la roba que descansava al respatller de la meva cadira, la roba que em cobria mentre m’abraçaves, la roba que em vas treure a poc a poc, tan delicadament però passional.
Em pregunto si va ser real… perquè si no ho va ser somiaria fins la fi dels meus dies.

5 comentaris:

  1. A vegades un bucle infinit d'un somni pot arrivar a ser un malson...
    Per què quan veiem coses increïbles, fantàstiques.. creiem que no son reals i les anomenem "somnis"? O potser la realitat no és només que un llarga malson...?


    Apassionant.. ee? ;) (Y)


    (I)


    ((mira la lletra xDDDDD m'ho ha passat en David, típic d'ell jaja))

    ResponElimina
  2. La claves amb les reflexions... suposo que ja saps a què ve aquest escrit >_< és difícil d'explicar com em sento, però és realment increible. Espero que no sigui un somni, i que realment em pugui despertar sentint la seva olor i comprovant que era real...!
    La vida pot ser un malson o un somni, però potser depèn del moment. És més una tragicomèdia, no? Jeje.

    Cuida't molt!!! (I)

    (és una passada xDDDDDD i lo bo és que la música està bé, i la lletra està ben pensada, tot i semblar xorra!)

    ResponElimina
  3. Clar que ho sée..!! xDD

    Yeaahhh!! Si no hi hagués dolor no sabríem què és la felicitat!!


    menys de 2 dieeeessss~~~~!! 9o9 (I)



    ((que maca... nosé, ja te la vaig ensenyar pero és la que escolto ara mateix xD))

    ResponElimina
  4. oníric, misteriós...
    segueix escrivint, això és preciós... sempre és una sorpresa agradable, un petit plaer llegir-te...

    ResponElimina
  5. tu sí que ets preciosa. m'agrada que llegeixis cosetes meves. l'altra gent m'és bastant igual, però omple molt que algú important s'interessi i, sobretot, ho entengui. tu tampoc deixis d'escriure... i podries provar de fer algun poema, estic seguríssima que et sortirien bé, i no tant segura que portes molt sense fer-ne! ;)

    PS: t'envio un mail amb una creació no poètica... espero que t'agradi oneechan!!

    t'estimo

    ResponElimina