Em pregunto si va ser real. Em pregunto què és real.
Aquesta nit he somiat que estava abraçada a tu, que érem un, que la teva pell es confonia amb la meva. He somiat que la teva olor m’impregnava i que la teva mirada em despullava mentre els teus llavis recorrien cada tros de pell que quedava nu. I quan m’he despertat he sentit la teva olor a la roba que descansava al respatller de la meva cadira, la roba que em cobria mentre m’abraçaves, la roba que em vas treure a poc a poc, tan delicadament però passional.
Em pregunto si va ser real… perquè si no ho va ser somiaria fins la fi dels meus dies.
10 d’abr. 2011
5 d’abr. 2011
Oblit
Daria mon cor a l'oblit
si Oblit fos el nom que et designa,
mes ai!, pobre cor que es ressigna,
no és sinó pres dins mon pit.
si Oblit fos el nom que et designa,
mes ai!, pobre cor que es ressigna,
no és sinó pres dins mon pit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)