Un capvespre en un got d'aigua ofegat
Va plorar estels fins que arribà l'albada,
I la lluna, de sang tota amarada,
S'aixoplugà als ulls d'un negre gat.
Fluien records d'un blanc fosc passat
Pel porpra mantell que cobreix l'albada;
Eren esguards recorrent la vesprada,
Estels fugaços en un camp segat.
Però a mig camí un dels estels caigué
Sobre el verd reflex del porpra cometa
Que jeia a l'ombra d'un immens til·ler.
Prengué la violada violeta,
I un dels pètals als llavis es dugué;
A son pit duia una roja sageta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
em falta vocabulari..... :s
ResponEliminaamarada?
porpra?
sageta?
ains ains!
xDDD possibles sinònims:
ResponEliminaamarada -> coberta
porpra -> púrpura, lila
sageta -> fletxa, s'usa en parlar de Sagitari (l'arc i la sageta) i de Cupido també
:P
No és per contradir l'autora. Però amarada és empapada, xopa (el que no altera en absolut el sentit, en aquest cas)
ResponEliminaho sé, la sang és líquida, però vaig posar el primer sinònim que em va venir al cap, perquè empapada no sona gaire català, i xopa no em sembla que quedi gaire bé amb un complement nominal... en fi, subjectivismes
ResponElimina