Lluna mainadera

Al tombant de la blanca lluna plena
s'amagava un petit gnom rialler
que escrivia desitjos en paper
mentre la lluna somreia amb pena.

Ella tenia un somriure burgès
i el vetllava durant tota la nit
mentre ell jugava sempre divertit.
La lluna sols somreia un cop al mes.

La jove de blanc pur sentia amor,
i mai no es cansaria de llegir
desitjos que mai podria acomplir;
per ell faria el millor i el pitjor.

Al tombant de la blanca lluna plena
no hi havia més que estels i foscor.

Records de colors

Un capvespre en un got d'aigua ofegat
Va plorar estels fins que arribà l'albada,
I la lluna, de sang tota amarada,
S'aixoplugà als ulls d'un negre gat.

Fluien records d'un blanc fosc passat
Pel porpra mantell que cobreix l'albada;
Eren esguards recorrent la vesprada,
Estels fugaços en un camp segat.

Però a mig camí un dels estels caigué
Sobre el verd reflex del porpra cometa
Que jeia a l'ombra d'un immens til·ler.

Prengué la violada violeta,
I un dels pètals als llavis es dugué;
A son pit duia una roja sageta.

Supervivir

Desde lo alto de un campanario
-Frío,
Amoríos,
Invierno tardío-,
Hembra de plata vio un corsario;
Hombre de oro en proa.
De allí colgaba una canoa
Oro
Incoloro,
Y también su loro.
Los dioses que la bella adora
No quieren el rescate;
Voluntad, lucha, jaque mate.
Reto
Incompleto,
Retiro discreto.
Sus mejillas se vuelven mate,
Y de sufrir cesará.
La joven por aquél ventanal
Vuela,
Y aunque duela
No queda secuela.
En pura agua se convertirá,
Y el sueño más fuerte
Realizará: esquivar la muerte.