Plora, plora fins que no et surti un so!
Crida fins dessagnar-te la gola!
Arranca't la pell, ningú no et controla!
Ets lliure, només sou tu i el dolor.
A l'infern ja es pot sentir la pudor
D'una nova mort que s'acosta sola;
Son cap petat, son aspecte dessola,
I una ombra se'n fot. No en queda ni el plor.
Les cadenes fan, de mos canells, ós,
I l'aire em defuig, mirant-me burleta
Mentre la bèstia em fita per fer un mos.
Perdo peces... la sang, com a una aixeta
Raja, amb ma vida, del tall horrorós.
És l'hora de fer l'última maleta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La maleta per a un viatge que tot just a de començar...
ResponEliminaM'encanta.
si busques la última companyia, en un viatge sense final avisa'm i vindrè perquè sense tu tot s´hauria acabat...
ResponElimina__matt