Pasan los días,
palabras vacías.
Miradas confusas,
¿de qué me acusas?
Deseo prohibido,
pecado y castigo.
Pasión reprimida,
¿quedé redimida?
Sonrisas frustradas
y dudas pesadas.
Como una gran noria
das vueltas y vueltas;
por dentro me atas,
por fuera me sueltas.
Más días que pasan,
pasiones que abrasan:
por fuera te quiero,
por dentro me muero.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que bo que bo que bo que bo!!!!
ResponEliminaT'hi has lluït!! :O
aquest tipus de poemes que fas m'encanten! més que els altres (que la majoria m'agraden molt!), potser pk és ràpid i entenedor, i alhora profund i complex. I el so també.. xD rima i a més amb les paraules clavades!
I a més a més... t'expresses genial!! (com una identificació teva amb el poema)
(I) ;)
((si mires el meu link podràs llegir una petita fàula))
:O doble. Primer perquè em poses pels núvols jejeje. I segon per la faula. Està molt bé! La gent es pensa que són contes de nens petits, però no té per què... Gràcies! :D
ResponEliminaLa meva germana ha dit que aquest poema semblava un rap xD Perquè he fet rima més simple en parelles, però m'he fixat més en els accents de les paraules, una mica com en els hexàmetres. No sé, he fet una cosa rara xD Ha estat espontani!
Gràcies per llegir, lectora, amiga i pila!!
(I)