Sempre

En la cloenda d’un molt fred juliol
Jo viu la llum i la foscor abraçades;
Belles, prop meu, ben reals a vegades,
D’altres un somni que es vol i no es vol.

Una bellesa amb el seu cor de dol,
Que em seduïa amb ses punxants mirades…
Jo n’intentava fugir ben debades,
Somni o malson, esdevingué mon Sol.

Al meu costat tinc allò que em faltava,
Tot el que ansiava per viure i morir,
En què no creia però sí somiava.

Ara ets ma vida, somriure i patir,
El somni del qual sempre em despertava,
I amb el qual em despertaré fins la fi.

Dani ♥